Saltar a continguts

Grup de Teatre BAT

Navegació

Menú principal

Adults

Imatge de complement Veure galeria
BLANCA: VÍDUA D’UN VIU

La Blanca tenia el seu marit en un altar. I ara encara li ha posat més des que ha sabut que s’havia estimbat amb el cotxe, per un penya-segat de ses illes.
Tot casa sembla un mausoleu, ple de fotografies del seu Biel i rams de flors.
I com no podia ser d’altra manera, tal com manen la moral i les bones costums, la Blanca ara va de dol rigorós, negra de dalt a baix...
El cos d’en Biel, tal vegada engolit per les ones, no l’han trobar encara. I aquest és el gran pesar de la pobra Blanca: No poder-li fer un enterrament com Déu mana.
Però van passant els dies i la Blanca, una mica per aquí i una mica per allà i gràcies a l’ajuda dels bons amics que l’envolten, va adonant-se que alguna cosa no rutlla del tot fina en tot aquest afer.
La Leo, la Camila, la seva pròpia filla, l’administrador de la fàbrica de sabates i fins i tot la nova minyona tots n’hi diuen una de freda i una de calenta i tots sembla que saben alguna cosa que ella no sap.
Quan finalment cau del núvol, llavors la Blanca es treu el dol. Vol començar una nova vida i diu que vol recuperar el temps perdut, que vol fer la pau..., vaja.
I doncs què havia passat durant tots aquells anys que ella havia viscut tan tranquil•la i feliç amb el seu Biel???