Saltar a continguts

Grup de Teatre BAT

Navegació

Menú principal

Adults

Imatge de complement
No totes les flors són de plàstic

Recepta: Agafeu un gamberret de 20 anys (la desgràcia de la família), una neneta “pija” (i bastant bleda) i el seu xicot (una mica curt de talla, en tots els sentits de l’expressió).
També ens faran falta dues germanes, (despistades fins a l’extrem de no saber quina és quina). Un home de negocis en aquella edat crítica en que li fa falta provar-se a sí mateix que encara... (ja m’enteneu). I per això també necessitarem és clar, la típica secretària “sexy”.
Tot això ho anirem afegint a l’olla sense parar de remenar-ho durant tot el temps de cocció, sense respirar ni un moment, sense parar de riure. Perquè d’això es tracta: De no tenir ni un moment de repòs per agafar alè, entre escena i escena.
Finalment (i si us sembla que encara no és prou pìcant), ho rectificarem tot plegat amb un polsim d’excentricitat posant-hi un professor pintoresc entremig.
Aquest guisat ha de bullir tota l’estona a foc lent, a càrrec del jardiner, que en realitat és l’únic que sap el que es cou i com es cuina a la casa.
I al darrer moment hi afegirem, amb molt de compte, per no trencar-la, pobrissona, una noieta senzilla, sense contaminar, filla d’una modesta família de poble, o sigui com caiguda d’un núvol. Només cal dir que es diu Engracieta.
I com s’acostuma dir després de les receptes: Que vagi de gust! I que us ho passeu molt bé!

 

Annex: Diptig  (jpg 72.84KB)