Saltar a continguts

Grup de Teatre BAT

Navegació

Menú principal

Adults

Imatge de complement
LA TEMPESTA, de William Shakespeare


El públic entra, s’asseu a les cadires i comença la funció. Bé, potser la funció comença quan el públic encara ha d’entrar. S’obre el teló, o potser el teló ja està obert. Veiem a Pròspero i Miranda. Millor dit, veiem a l’Esther jugant a fer de Pròspero i a la Jenni jugant a fer de Miranda. I a tots els altres, clar, la Paulina, la Mercè, la Nadina, la Paquita, l’Estanis, el Carles, l’Albert, l’Eloi, la Salma i la Marina. Cadascú jugant a fer un personatge diferent. L’acció passa en una illa. Bé, en un escenari de teatre, amb dotze pals, dotze cadires i dues escales. I el públic mirant. Per tant, també passa a la platea del teatre: a tot el teatre.
Us anem a presentar la tempesta de william shakespeare. Sí, així, en minúscules. Perquè shakespeare era i és un autor popular. Per això hem agafat el seu text, hi hem jugat, l’hem interpretat, i ens ho hem passat molt bé fent-ho. De la mateixa manera que vosaltres us ho passareu bé veient-ho. Per això estem aquí, oi?
La sinopsi... bé, ja la veureu. Un naufragi, una illa, uns personatges misteriosos, que estan perduts i volen tornar a casa, un casament, la venjança, el perdó... No és Lost, ja que es va escriure 400 anys abans, però veureu que encara conserva tots els elements per fer-nos emocionar, gaudir, riure...
Al final podeu aplaudir o no aplaudir, com vulgueu. Nosaltres ja ens sentim recompensats pel sol fet que hagueu vingut.
I després marxareu a casa i “els actors, com esperits, es fondran en l’aire prim”, perquè “som fets del material que ho són els somnis i un so cenyeix la nostra curta vida”.