Ariel Dorfman va néixer el 1942 a l’Argentina. Nacionalitzat Xilé i partidari de Salvador Allende, es va haver d’exiliar després del cop d’estat de 1973.
Autor de nombroses obres de teatre en anglès i en castellà, amb La mort i la donzella ha obtingut un ampli reconeixement internacional.
Un advocat Gerardo Escobar, Paulina la seva dona, un metge Roberto Miranda. Units i separats per un cruel destí, aquests tres personatges són reunits per accident.
La història que en certa manera acaba de començar, en realitat és la continuació d’una història més llarga que anteriorment havia convertit el seu país en una presó. Només tenen en comú el mateix record que els mantindrà per sempre aïllats els uns dels altres.
Un amant de Schubert pot ser a la vegada un torturador?. En quin punt la justícia es transforma en venjança?. Podem oblidar sense perdonar?. Tenim dret a perdonar en nom d’altres?.
Paulina Salas és una dona amb cicatrius a l’ànima. Anys enrere va ser segrestada, humiliada i violada pels sicaris de la junta militar. Però ara el país prospera en la primavera de la democràcia i se suposa que botxins i víctimes conviuen tranquil·lament. Fins que els sembla que es troben cara a cara. Aleshores, la ràbia, la set de justícia i el dubte s’entrellacen amb violència, i esclaten davant la consciència de l’espectador.
El final de l’obra que no seria just revelar, jo no sabia si Paulina havia perdonat, només sé que no ha oblidat. Nosaltres tampoc.